Llibres publicats

Yousra

Yousra de Montserrat Vilarmau, finalista del premi Pere Calders

“Aviat serà novembre i la Yousra farà vint-i-quatre anys. A aquesta edat una dona és molt jove, en aquest país on ha arribat. En canvi, ella és tan gran, ha viscut tant en aquell país d’on procedeix! Poques dones d’aquí són mares als vint i quatre anys…”

Un cop assolides fites decisives com són el prometatge i la maternitat, la Yousra, que arriba del Marroc amb el seu marit i la seva filla, és conscient que ja només li resta viure els seus dies segons la paraula de l’Alcorà.

Però l’estil de vida de la nostra societat li provoca un anhel d’integració, malgrat adonar-se que aquest camí va sovint en direcció contrària al de l’educació islàmica rebuda. La lluita interior de la jove Yousra es desencadena, i ha de fer molts equilibris per tal de gaudir dels avantatges d’una nova manera d’entendre la vida sense renunciar, però, a uns principis profundament arrelats.

En el nom d'Al·là, de Josep Tomàs

 

El contacte diari amb mares d’alumnes meus, de famílies recent arribades del Marroc, amb els seus comentaris, preguntes i dubtes que sovint els eren comuns, em van inspirar el personatge de Yousra. Les seves inquietuds eren pròpies de la immigració de finals dels anys 90 que, al meu entendre, poc té a veure amb els trets que caracteritzen la que arriba actualment, encara que la procedència sigui la mateixa. Una font important de documentació va ser l’Alcorà, del qual intercal·lo algunes sures en la meva novel·la.

Per tal d’ajustar-me a les bases del Premi Pere Calders on va resultar finalista, la novel·la té poc més de cent pàgines, la qual cosa em va limitar l’espai per extendre’m més. De la necessitat de completar-la va néixer VINDRÀ LA FÀTIMA.

 

 

Vindrà la Fàtima

Vindrà la Fàtima Montserrat Vilarmau

“Un feix d’il·lusions, uns minsos estalvis, una fràgil pastera obrint-se pas en mig d’una mar abrivada; si no hi ha sort, tot es trencarà en mil bocins que les ones engoliran en un instant. La vida seguirà el seu curs; no eren més que uns il·legals… Si la fortuna acompanya abastaran una terra d’acollida on algú de la seva sang que hi va arribar abans que ells, els ha obert camí.”

Vindrà la Fàtima és la continuació de Yousra. Els personatges són els mateixos que en la primera i, juntament amb d’altres de nous, formen una trama que ens parla del reagrupament familiar i de les màfies que envolten el tràfic de pasteres. Els nouvinguts, familiars del marit de la Yousra, s’instal·len a casa seva de forma provisional, una situació que s’allarga indefinidament i que condiciona el dia a dia de la Yousra, que ja assaboria els fruits dels seus esforços per integrar-se a la societat catalana. Mentrestant, tots estan pendents d’un familiar que suposen va intentar arribar a Europa des de Kenitra en una pastera, i del qual han perdut la pista. Un esdeveniment inesperat fa que la vida de la Yousra faci un gir inesperat, oferint-li una porta de sortida als problemes de convivència que envaeixen la seva llar.

Neguit i incertesa diari Avui

Les fonts de documentació que vaig utilitzar van ser molt gratificants: per informar-me sobre el tràfic de pasteres vaig fer contacte amb Algeciras Acoge i altres ONG del sud d’Espanya que ajudaven els immigrants en les seves primeres passes en la terra d’acollida; aquestes organitzacions tenien moltes coses per explicar, escoltades de primera mà dels recent arribats, sovint després de viatges molt difícils. Sobre els estímuls que reben des del seu país d’orígen per marxar cap a Europa vaig guardar molts retalls de diari i verficar-ne després les fonts d’informació. L’anunci televisiu que apareix a la novela va ocupar, en el seu moment, més d’una pàgina d’un diari català.

         Un altre contacte interessant va ser el que vaig establir per informar-me de les condicions amb que són contractats, des del seu país d’orígen, els immigrants disposats a treballar a Catalunya com a temporers en la de collita de fruita. Un sindicat molt implicat en el tema em va informar de sous, allotjaments i altres aspectes.

         Finalment, un manresà molt documentat sobre cultura islàmica em va ajudar molt en mil i un detalls de la vida quotidiana de les famílies musulmanes.

         La visita a punts calents de la costa sud d’Espanya, susceptibles d’arribada de pasteres, em va ajudar a situar-me en el terreny.

         Potser per allò que no hi ha dos sense tres, després de la publicació de VINDRÀ LA FÀTIMA, els meus lectors em van suggerir escriure el volum que completaria la trilogia. Val a dir que la meva estada al Marroc, posterior a la publicació de VINDRÀ LA FÀTIMA, em va proporcionar molt de material i estímuls potents per escriure-la. La vida als zocos, els prometatges i casaments, els hamams, els plats típics, el rol de la dona dins la família i molts altres temes van representar-me una font inesgotable de recursos. La novel·la en qüestió està en camí.  

Presentació de VINDRÀ LA FÀTIMA al Museu de la Mediterrània de Torruell de Montgrí

Presentació de Vindrà la Fàtima al Museu de la Mediterània de Torruella de Montgrí

Ritual del tè a la presentació de Vindrà la Fàtima

Mai per ordinador

Portada Mai...“Ho veus, àvia? —van dir-me aquell dissabte que venien de comprar aquesta mena de mòbil que hi ha penjat a la paret—. Amb aquest aparell serà com si visquessis a casa amb nosaltres; només prement un botó et podrem veure a l’hora que vulguem. Potser sí que ells em veuen sempre que volen, però jo, a ells no els veig ni per casualitat; s’han acabat les visites.”

Any 2019. El xip implantat sota la pell fa les funcions de carnet d’identitat, targes sanitàries i de crèdit, permís de conduir… El marc interactiu digital ha desplaçat l’àlbum de fotos tradicional, i la domòtica ha transformat la vida a les llars. L’ordinador central d’Arrels d’Or, una residència per a la tercera edat, desvetlla cada matí la vida de tot l’edifici, controlant fins els més petits detalls dels residents; és un edifici intel·ligent, com se’n deia al segle vint. Els records d’uns temps millors, els de quan vivia a la seva casa pairal en plena muntanya del Berguedà, donen vida a la Mercè, una resident que es resisteix a acceptar la invasió tecnològica.

La novel·la qüestiona aspectes suggerents com el fet que els avenços tecnològics aportin sempre més qualitat de vida, o que un enginyós aparell pugui suplir el caliu de les relacions humanes.

Muntanyes de revistes de domòtica, converses amb persones enteses en la matèria o amb inquietuds al respecte, consultes a biblioteques, visites freqüents a internet, i comparar entre sí la documentació obtinguda, són recors de quan vaig escriure MAI PER ORDINADOR. Més que l’interès per la domòtica per sí mateixa, l‘observar els canvis que comporten en les relacions humanes les noves tecnologies, unes innovacions no sempre constructives, al meu entendre, em va provocar la necessitat d’escriure aquesta novel·la.

         Vaig imaginar la societat vivint en edificis intel·ligents, i com ho encaixaria la Mercè, de setanta cinc anys, protagonista de la novel·la, que es resisteix a les novetats que es succeeixen en el seu entorn. Construir l’arc temporal de la trama em va suposar situar, en funció dels avenços tecnològics que a principis dels anys 2000 es preveien per a vint anys més tard, l’aparició de cada nou aparell en el moment previst. D’altra banda, va esdevenir interessant “viure” en un edifici intel·ligent de l’any 2020 i visualitzar els mil i un detalls que en formarien el dia a dia.

         A la pràctica, alguns avenços tecnològics han arribat abans del que la meva novel·la relata, mentre d’altres que a principis del segle XXI es consideraven quelcom imprescindible de cara a un futur no gaire llunyà han estat substituïts, abans de veure la llum, per d’altres diferents i més sofisticats. Trobo curiós que, sobre les xarxes socials, poc menys que imprescindibles en la societat actual, vagi trobar escassa documentació que en preveiés la seva invasió. I mirant de cara al futur, la domòtica, que avança a pas de formiga a les llars, em porta a considerar poc probable el fet que cap al 2020 els habitatges nous siguin habitualment intel·ligents, com fa uns vint anys es va preveure.

         Tot i que el principal escenari de la novel·la és la residència per a la tercera edat Arrels d’Or, ubicada a la ciutat de Berga, la Mercè pot gaudir també de la seva casa pairal situada en plena muntanya del Berguedà, que les oportunes reformes han convertit en edifici intel·ligent.

Regió 7

MENTRE EL PAÍS DESPERTAVA

Mentre el país dspertava - Montserrat Vilarmau

“No sense desconfiança, entreobrint poc a poc les parpelles, i rovellada la capacitat de decisió, el país despertava d’un llarg malson i observava l’entorn amb curiositat i aprensió. La il·lusió per un futur diferent i alliberador es barrejava amb la por, el llast que deixà un passat colpidor. Era urgent refer el país.

L’afany associatiu es manifestava en tots els àmbits. Calia construir, refer o reconvertir locals, centres, escoles on es posarien les bases d’una nova societat. Dret al treball digne de les dones, retingudes a casa durant els anys del franquisme, atrapades en el parany de situació privilegiada de mares de família. Profesión: “sus labores”.

contracoberta MENTRE...

A principis dels anys vuitanta, en plena Transició, uns esdeveniments insòlits van sacsejar el Centre educatiu on treballava, produïnt un gran impacte en la meva vida, especialment en l’àmbit laboral. Per què em va tocar a mi experimentar què es pot amagar rere la porta d’un despatx de Direcció General on un treballador ha estat requerit? Això que ara anomenem corrupció, existia ja en la nova Administració dels anys vuitanta, malgrat el context sòcio-polític tan nou com esperançador?

Quan la normalitat va tornar a l’escola sense res que ho expliqués, tal com un dia se’n havia anat, vaig decidir que uns fets com els que havia viscut no podien quedar en l’oblit; ordenaria allò que sobre la marxa havia escrit al respecte, en calent, de manera espontània i sense pautes literàries, i em plantejaria publicar-ho. Però en el meu relat hi mancaria un desenllaç que expliqués el perquè d’uns fets tan inversemblants. El temps va passar i aquesta explicació mai va arribar. D’aquí va néixer la idea de novel·lar els fets viscuts; una trama basada en fets reals, personatges ficticis, un escenari imaginari, i un desenllaç adient.

         No és perquè sí que el subtítol de MENTRE EL PAÍS DESPERTAVA sigui Abans en deien “fer-se la barba d’or”; ara, estar imputat. Mentre l’estiu del 2014 donava un últim repàs a la meva novel·la, la confessió d’un ex-polític, que va fer trontollar la vida del nostre país, em va resituar en els fets viscuts els anys vuitanta i em va conduir a fer-me una pregunta: Podria haver estat utilitzada per aconseguir uns objectius que, només actuant en defensa pròpia, vaig impedir avançar? M’he proposat trobar-ne la resposta.

         Mentre no la tinc, he lliurat les meves vivències a la màgia de la ficció: Vilaturons, un poble imaginari de l’Alt Empordà, on l’escola rural és l’escenari dels fets, escenes que recreen vivències personals, i els personatges principals inspirats en persones que han existit.


Video de la presentació a L’Escala (Canal Empordà, 13 de juliol de 2015)

2 pensaments sobre “Llibres publicats

  1. La diguem-ne “coberta” amb que obres el teu blog, em sembla que la podria signar sense pensar-m’ho gaire des del punt de vista d’escriptora gens famosa ni familiaritzada amb les aparicions als diaris, televisions, radios,.. però amb 4 llibres publicats. Expliques molt bé la situació en que ens trobem aquest gremi d’enamorats de la paraula. Enhorabona pels llibres i que vagi bé la nova obra que tens entre mans.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Isabel Clara Simó i el meu camí literari | Veus i paraules

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s