Una nit de confinament

L’any 2016, l’escriptor Quim Monzó va proposar, a través de La Vanguardia, acabar un conte que ell va començar. Tots els participants vam formar part d’un concurs literari, el veredicte del qual va sortir publicat per Sant Jordi del mateix any. Jo vaig participar-hi amb un desenllaç que avui he decidit adaptar a la situació que estem vivint: la crisi del coronavirus. El text que segueix és el de Quim Monzó, i a continuació, el meu.

Una nit de confinament - Montserrat Vilarmau Martí

A les 4 de la matinada fa ja hores que dóna voltes al llit, incapaç d’adormir. Una rere l’altra, compta ovelles blanques que salten una tanca, tot i que no ha vist mai que cap ovella salti tanques. Generalment aquesta rutina aconsegueix que el somni arribi però avui, de cop, veu que una de les ovelles que salta la tanca és negra i això ho desconcentra. Prova a comptar ovelles que siguin totes negres. Moltes ovelles negres que salten una tanca. Però, quan gairebé està a punt de dormir-se, apareix una ovella blanca al mig de les negres. De manera que decideix passar d’ovelles. Què podria explicar? ¿Porcs que salten una tanca? ¿Senyors que entren i surten per una porta giratòria? No hi ha una altra solució que no sigui explicar alguna cosa? Està al llit, amb els ulls oberts. Fart, decideix aixecar-se. Va al lavabo, orina, es renta les mans i la cara, beu un glop d’aigua, agafa el paquet de cigarretes i surt al balcó a fumar un. En un balcó de la casa del davant, recolzada en la barana, hi ha una dona que també fuma una cigarreta. No l’havia vist mai… 

QUIM MONZÓ, St. Jordi 2016

O potser sí? No n’està segur; aquestes noies llatines, totes s’assemblen, cavil·la. I a més, des que tothom està confinat, cada vegada que surt al balcó desocobreix cares noves de veíns que no recorda si havia vist abans.

Sospira amoïnat; n’està fins els nassos, de competències brutes. Circulen sense llicència, cobren tarifes escandaloses, no tenen vergonya. I els taxistes professionals, a callar.

No le vuelvo a cambiar el turno a Lupe. Menuda nochesica. Una duerme siempre de día, y cuando cambia horarios, no hay manera de pegar ojo. Que amanesca ya!

La Marta li reclama la paga mensual de les nenes; ell no hi arriba. I ara que les escoles són tancades per la pandèmia, li exigeix que aquestes hores també són a repartir. És que ho vol tot, la Marta! Ella pot salvar la situació amb teletreball, però, i ell? Vol que s’endugui el taxi a casa? Maleeix qui va inventar les custòdies compartides sense pensar en confinaments. Si surt bé això del canvi de pis estalviarà cent deu euros de lloguer, però tot i així… no, no hi arriba. Fa una pipada fonda, l’última, abans d’apagar la burilla al cendrer. De sobte sorgeix la idea. I si demanés de fer el torn de nit? Els clients nocturns són diferents, es mouen per necessitats: parteres, aeroport, urgències, sobretot des de fa unes setmanes, estació… No se la juguen amb aprenents de taxistes.

Ese del balcón parese preocupao. Ya sé, le ha dao el gatillaso justito en el momento y no tiene ánimo de volver a la cama. Claro, toíto el día confinaos en casa, seguro que follan a todas horas, él se asquea de la rutina y el cuerpo no aguanta; toítos están igual, anda, si lo sabré bién. Yo podría arreglar eso gustosamente… Está riquiquín el vesinico, y para mí que le urgen aires nuevos…

Una alenada de tabac ros procedent del balcó de la casa del davant sorprèn el taxista capficat. Obsedit amb la seva idea, no s’adona de la blancor d’uns pits generosos que, a través del fum, s’insinuen en la penombra. Avui mateix sol·licitarà canvi de torn; mentre duri la pandèmia, d’urgències no en faltaran. Caldrà buscar, tot i que no sap on en queda, més desinfectant per al taxi, demanar als clients, que seran nombrosos, que no toquin les manetes de les portes, buscar, tampoc sap on, més mascaretes i guants de protecció… Ah, i seguir recordant als clients que no poden ocupar el seient del davant.

Treballar de nit serà la solució; dormirà a dies alterns, quan les nenes siguin amb la Marta, però augmentarà els ingressos, n’està segur. Torna al llit; ara, ja més relaxat, podrà lliurar-se al son sense haver de comptar ovelles.

Hoy mismico busco su busón; parese que es cuarto derecha. No, mejor espero que llegue la otra noche y le hablo; está claro que tiene las noches disponibles, y ahora que está prohibío salir, un cliente enfrente de casa es un chollo. Cuando amanesca llamo a Lupe y le digo que voy a seguir en el turno de día mientras dure el confinamiento. Eso mientras la poli no descubra el negosio de las dos y se vaya todo al carajo.

Montserrat Vilarmau, març de 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s