GRUPS LITERARIS

El goig de compartir experiències

L’escriptor treballa en solitari. La seva aventura literària sol començar i acabar davant del seu ordinador, envoltat dels diccionaris que acostuma a utilitzar i de nombrosos documents i llibres de consulta. Ben a prop, la paperera, on van a parar moltes idees que en un principi semblaven vàl·lides, i que han estat substituïdes per altres de millors. Si bé   busca l’aïllament com a condició indispensable per concentrar-se en la seva creació, una necessitat conscient o no, que algú tan bon coneixedor com ell del món literari l’acompanyi, ni que sigui a certa distància, en el trajecte que va des de les primeres ratlles que escriu, fins que aquestes veuen la llum i arriben al públic, es fa present en el seu dia a dia.

Quan s’entra en contacte amb altres escriptors, un/a s’adona que els beneficis de compartir idees i inquietuds sobre l’obra que s’està escrivint, les experiències viscudes en relació amb editorials o certàmens literaris, i de posar en comú idees, projectes i dubtes, són múltiples. I si formar part d’un grup pot materialitzar-se en forma d’una edició conjunta, l’aventura comporta una complicitat molt gratificant.

L’any 2012, un correu de dos escriptors manresans molt coneguts i compromesos amb la vida cultural de la ciutat, em convidà a participar en un projecte que des del primer moment em va resultar interessant: una edició conjunta dels escriptors i escriptores de la Catalunya Central que s’animessin a participar-hi amb un relat, del qual es va pautar l’extensió. La iniciativa comptava amb el compromís de publicació d’Edicions de l’Albí i el suport d’Òmnium Cultural. M’hi vaig apuntar sense dubtar i, conjuntament amb trenta un escriptors més, el projecte va culminar amb l’obra DE TOT COR, signada per 32 narradors de la Catalunya Central. El resultat final, molt satisfactori, i la bona acollida del públic, no van ser més que el començament; no es va fer esperar la consolidació com a grup literari sota el nom de

Narradors Centrals

Fitxa De tot cor

Van començar les tertúlies literàries, preparades o espontànies, l’assistència conjunta a obres de teatre, l’autor de les quals era membre del grup, les lectures i comentaris de textos, i altres activitats. Dos anys més tard, amb la mateixa editorial i seguint amb el suport d’Òmnium Cultural, va veure la llum el segon volum: TOT ÉS POSSIBLE. La família literària havia augmentat, i la vam signar 43 narradors de la Catalunya Central.

Les dimensions de la dinàmica del grup són nombroses i variades: en primer lloc, el sentiment de pertànyer a un grup amb qui compartir la passió per l’escriptura esdevé una porta sempre oberta a l’enriquiment mutu. Considero també molt potent el suport presencial, d’intervenció, o fins i tot logístic, en les presentacions de novetats de cadascú de nosaltres, si tenim present que el moment de la presentació en societat d’una obra literària pot esdevenir fàcilment vulnerable. L’escala notable d’edats que el grup presenta és interessant, així com els anys d’experiència en activitat literària: NARRADORS CENTRALS compta des de membres veterans amb més de vint publicacions, fins a d’altres que s’estrenen com a autors, amb un ventall d’edats molt ampli. Procurem també tenir present el fer-nos ressò, a través de les xarxes, de les edicions dels companys de grup quan apareixen al mercat.

Autors TOT ÉS POSSIBLE (lletres i vins Salelles)

NARRADORS CENTRALS a LLetres i vins (Salelles, 2014)

Crec que mereixen un punt i apart els espais culturals i físics que el grup té reservats, un any rere l’altre, a la capital del Bages i les d’altres comarques de la Catalunya Central, en arribar Sant Jordi, a més del ressò mediàtic que els mitjans solen dispensar-nos, les presentacions conjuntes i les signatures en diversos llocs amb motiu d’aquesta Diada.

Les rutes literàries i culturals, que acostumen a culminar al voltant d’una taula ben parada i la corresponent tertúlia, sempre són ben acollides.

Narradors Centrals és present a les xarxes; us convido a visitar-nos.

És possible que hagi oblidat un munt de coses per explicar; convido, doncs, de forma molt especial, als companys del grup Narradors, a aportar més experiències i/o suggeriments amb els vostres comentaris.

Fitxa Tot és possible

Un altre grup al qual tinc el goig de pertànyer va néixer en un curs d’Edició i Màrqueting de l’Ateneu Barcelonès l’any 2014, que aprofito per a recomanar, ja que es segueix impartint. Era un curs intensiu, concentrat en quatre jornades, del qual m’agrada recordar una anècdota: el primer dia, els alumnes ens vam discutir per l’aire condicionat de la sala; no aconseguíem trobar-li el punt al gust de tots. El segon vam pactar la temperatura ambient. El tercer, el recordo tranquil, fascinats pel contingut del curs i aprofitant el descans per explicar-nos coses. L’últim dia, conscients que era molt el que teníem en comú, ens vam intercanviar correus, telèfons i altres contactes: el curs ens havia obert portes molt interessants que ens disposàvem a travessar, prometent experiències que desitjàvem posar en comú.

Hem seguit sempre més en contacte, especialment amb motiu d’edicions o presentacions d’algú del grup, o per celebrar premis literaris, que han estat més d’un.

De la idea, incipient en un principi, de posar una parada de venda de llibres per Sant Jordi a Barcelona, amb tot el protocol que comporta la corresponent sol·licitud, nasqué la necessitat de donar un nom al grup i registrar-lo. Després de sospesar-ho i posar a votació el nom i de ser l’escollit entre una llista, va néixer el grup

Verum Fictio

Sant Jordi 2016 VerumFictio

Parada Sant Jordi 2016

El formem escriptors i escriptores del Barcelonès i del Bages, principalment, i un que resideix a Girona. El nostre lloc de trobada sol ser la cafeteria de la llibreria Laie, de l’Eixample de Barcelona, tot i que el contacte, intens i espontani alhora, el mantenim més a través de les xarxes que de manera presencial, a causa de la diversitat de punts de residència. Ens intercanviem enllaços de cursos, de certàmens, de tertúlies literàries i d’altres actes d’interès, promocionem les activitats literàries dels companys de grup, i procurem fer-nos costat quan apareixen els inevitables entrebancs que solen acompanyar l’activitat d’un escriptor.

La parada de Sant Jordi, la primera activitat conjunta des que som un grup constituït oficialment, ens va deixar una experiència més que positiva. En fer la instància uns mesos abans, calia sol·licitar uns quants llocs d’emplaçament per ordre de prioritats, i per allò de “per demanar no quedem”, La Rambla, que era el prioritari, i alhora, un somni que consideràvem impossible, va ser l’adjudicat. Els resultats, tan en el que fa a l’experiència viscuda com a les vendes, ha resultat tan positiva, que hem decidit   tornar-hi l’any que ve.

No és aquest el moment dels petits/grans emprenedors? VERUM FICTIO ho és.

Montserrat Vilarmau a la parada de Verum Fictio - Sant Jordi 2016

Sant Jordi 2016. Parada a La Rambla

Narradors Centrals a la Fira del Llibre 2016

Enguany, el grup Narradors Centrals ha estat present a la Fira del LLibre de Barcelona, que es va celebrar la primera setmana de setembre. En el nostre espai vam presentar-nos com a grup literari explicant com es va formar, el treball fet fins el moment i alguns dels projectes que volem dur a terme. Igualment es va posar de manifest el que representa ser escriptors i escriptores de la Catalunya Central, tenint present la considerable centralització de l’àmbit literari en les grans capitals del país.

narradors-centrals-a-la-setmana-del-llibre-en-catala

També es va presentar l’obra Tot és possible, una de les nostres publicacions conjuntes.

setmana-llibre-008

Fragment de Ciutat de la Llibertat, Districte 2014, corresponent al recull Tot és possible

Els músics de carrer corren món, coneixen tots els camins; segur que  em podran ajudar, decideix. Assegut en un racó de les escales de la catedral es treu la gorra i s’eixuga la suor; quan la cançó acaba, s’hi apropa i els mostra tímidament el paper amb l’adreça escrita amb lletra del seu amic. Després de llegir-la atentament i de rumiar-hi uns moments, el de la guitarra aixeca el cap amb posat somniador i afirma que aquell nom és molt bell, que parla de vida, de llum, d’amistat i de més coses, i que ell buscaria aquella ciutat cap on surt el sol. Tot seguit li indica l’estació de tren més pròxima i li desitja sort.

            A la finestreta ha demanat un bitllet per anar cap on surt el sol; el funcionari l’ha mirat desconcertat. Per fer-se entendre millor, el jove li mostra l’adreça, i l’empleat, després de llegir en veu alta un parell de vegades “Ciutat de la Llibertat 2014”, amb eixuta correcció i gest expeditiu li lliura un bitllet; ell n’ha pagat l’import, una quantitat considerable, de les que es paguen per fer viatges llargs. La ciutat on surt el sol deu quedar molt lluny.

            Amb el bitllet i l’adreça a la mà ha canviat de tren a la segona estació, tal com li ha indicat el funcionari, i ha viatjat unes hores més. Abans d’arribar estira braços i cames procurant no ser vist, obre els ulls i observa el seu entorn. Ha dormit no sap quan de temps amb la visera damunt dels ulls i un jersei per coixí, abandonat al balanceig rítmic del tren. Puerta del Sol, llegeix al rètol de l’estació.

Anuncis