Reflexions sobre el mes d’agost (i 3)

(Llegeix la part 1 i la part 2)

Aquests canvis i els que se’n podrien derivar comportarien modificacions substancials en la corba d’ocupació de temporada turística: seria més plana, però s’allargaria més en el temps. Els llocs de treball temporal en aquest sector, que s’ofereixen per als mesos de juliol i agost, caldria fer-los extensius a més temps, durant el qual, el personal contractat, necessàriament més nombrós, treballaria més relaxat. D’altra banda intueixo que moltes persones que actualment, i condicionades per la rutina de fer les vacances a l’agost,  coincideixen en buscar ocupació a la platja o a la muntanya durant els mateixos dies de l’any, quan la massificació és més intensa, preferirien les temperatures suaus abans que les altes, i els dies llargs en lloc dels calorosos, i per tant, farien un canvi molt gratificant en les seves rutines: tenint present que amb  l’arribada de la primavera, els dies s’allarguen i les temperatures es suavitzen, serien molts els que decidirien fer vacances entre abril i juliol.

Vacances enterraments

Em podeu dir que la meteorologia és imprevisible i que el que plantejo és totalment utòpic. Potser sí, però fixem-nos en quelcom tan evident com el temps que està fent la majoria de dies d’aquest mes d’agost, el mes “de fer vacances” per tradició. Fins el moment, hem passat de l’onada de calor al temps totalment inestable, i no és cap secret que tothom qui es troba “gaudint” les seves vacances en aquest mes, només pel fet de ser temporada alta ha pagat els preus més alts de l’any, ja sigui en càmpings, desplaçaments, apartaments de lloguer, hotels i altres. Aquests preus abusius caurien en picat si la demanda afluixés notablement en el mes d’agost.

Diuen que els petits moviments provoquen els grans canvis. D’altra banda estic convençuda que el conformisme no porta enlloc, i que des del solc de la rutina, es perd la perspectiva. Aquests plantejaments que he proposat poden semblar impossibles d’aplicar, però tot seria començar. Mentrestant, imaginem-nos un resultat a escala més petita que ens afectaria de ple: un agost en el qual, per primera vegada, deixessin de coincidir les vacances de la perruqueria on anem tot l’any, les del carter del barri, les del bar on fem el tallat cada matí i les del metge de capçalera.

Reflexions sobre el mes d’agost (2)

(Llegeix la primera part aquí)

Eliminar el mes d’agost hauria de comportar, al meu entendre, prescindir de tot el que aquest mes conté de negatiu si el vivim segons la rutina actual,  i repartir entre els altres mesos la part positiva, per tal de treure’n tot el profit. Però per més que jo el voldria fora del calendari, aquest mes dedicat a l’Emperador romà Octavi August, no té cap intenció de marxar (amb la sang blava hem topat). Per tant, com que tenim les de perdre, deixem que es quedi on és, però obliguem-lo a abandonar privilegis i a comportar-se com ho fan la majoria dels altres mesos. Dic la majoria pensant en el desembre, tan lligat a la societat de consum, i sobre el qual hi hauria molt a parlar. Tornant a l’agost, res serà possible si com a societat no ens organitzem fent els canvis necessaris per tal de mantenir-lo a ratlla. Comencem.

Vacances escolars: proposo repartir les actuals quatre setmanes d’agost i alguna més de juny i setembre entre els dos primers trimestres del curs, seguint o precedint les de Setmana Santa, algun pont d’octubre o novembre i festes locals; caldria ajustar-lo a cada any sense moure’s gaire d’aquest patró. El curs començaria a mitjan agost. Aquí caldria parlar de la necessitat d’anar pensant en una jornada intensiva escolar al llarg de tot el curs, com tenen alguns països d’Europa, però això seria un tema tan ampli que s’hauria de tractar en un altre moment. Abans de posar el crit al cel, recordeu que parlo des de la perspectiva de docent (el col·lectiu amb fama de fer vacances tot l’any), i que en una altra etapa vaig ser mare de tres fills en edat escolar.

vacances 8

Vacances laborals: amb antelació i planificació, els treballadors haurien de poder escollir el moment de l’any per fer el seu mes de vacances, amb la possibilitat de fraccionar-lo. Probablement, el que descobriríem és que l’agost no seria el més sol·licitat. Moltes famílies amb fills petits farien al menys una part de les seves vacances coincidint amb les escolars que, com he dit abans, serien repartides al llarg de tot el curs. Us imagineu que els boletaires poguessin fer les vacances a la tardor, els esquiadors a l’hivern, i els urbanites, en qualsevol moment de l’any i amb els serveis de la ciutat al cent per cent? No seria un primer pas cap a la qualitat de vida que tots mereixem?

Si els treballadors fessin vacances repartides per tot l’any, moltes empreses mitjanes no es veurien obligades a tancar a l’estiu, o podrien no tancar, com fan la majoria de les grans. Els petits comerços, en no existir el moment en què les ciutats queden buides, probablement escollirien el moment de fer  vacances guiats per criteris més gratificants que els actuals, com podria ser planificar-les per gremis, de manera que en sortissin tots beneficiats.

I en deixar d’existir l’agost, que és el mes del “tot s’hi val” quedaria sense justificació o posaria molt en evidència els responsables dels esplais per a la tercera edat que tanquessin per vacances amb motiu del parèntesi estiuenc, així com els que decidissin restringir els horaris de biblioteques o d’altres serveis durant aquest període; per tal que el personal d’aquests i d’altres Centres pogués fer vacances en qualsevol moment de l’any caldria reforçar plantilles, creant així llocs de treball.

vacances 3

També veig poc probable que les programacions de ràdio o televisió seguissin oferint una graella tan pobre i saturada de repeticions com l’actual, durant dos mesos o més, amb motiu del període d’estiu. Per què ho haurien de fer, si el conductor/ora del programa decideix fer vacances el febrer o el novembre, per posar un exemple? Amb quin motiu, si només una part de l’audiència estaria de vacances?

Com ho veieu? En un proper article (part 3) us ho acabo d’explicar.