Foto: Carme Esteve (AELC)
Dedicar una estona a gaudir de l’ambient que crea aquest esdeveniment literari és quelcom que recomano a tothom que es senti atrapat en el món de les lletres, ja sigui com a lector o com a escriptor, sense oblidar l’editorial. És cert que aquest sector hi té un paper important i que, sovint, les motivacions econòmiques tinguin més pes que les literàries, però sempre val la pena donar una mirada a les novetats editorials o bé constatar i alegrar-nos de la nova edició d’alguna obra que en el sem moment vàrem llegir i no ens va passar per alt la seva qualitat literària.
Però on més vida literària batega és als escenaris: tertúlies, presentacions, conferències, debats, recitals poètics, lectura de textos i altres activitats en sessió contínua. Un dels avantatges que es pot copsar quan s’hi participa activament és que el públic assistent, en poder escollir entre moltes opcions s’apunta als espais que considera més del seu gust; per tant, sol mostrar-se receptiu i valorar la feina de qui, des de l’escenari, mostra o parla de la seva obra o les seves aptituds.
Matinal de lectures a La Setmana
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha estat responsable de coordinar un recital que ha tingut lloc el matí del 10 de setembre a l’escenari 2. Els autors que hi han participat, han tingut uns minuts cadascú per llegir fragments d’obres pròpies. Enguany hi han participat:
- Rosa Maria Pascual, amb La mestra. Amb el somriure als llavis (Ed. Gregal).
- Antoni Casals, amb Els caus del cuc (Ed. Neopàtria).
- Esperança Camps, amb La draga (Ed. Llibres del Delicte).
- Pilar Romera Aguilà, amb Li deien Lola. (Ed. Columna).
- Ramon Gasch, amb Llibre de veritats i secrets. L’obra perduda de Ramon Llull (Ed. Columna).
- Ramon Pardina, amb El club dels homes amb bigoti (Ed. El Petit Editor).
- Teresa Sagrera, amb Confidències d’una reina. (Ed. Columna).
- Montserrat Vilarmau, amb Mentre el país despertava (Zenobita Edicions).
- Josefa Contijoch, amb Les lentes il·lusions (Ed. 62) i Baix continu (Ed. de 1984).
- Ivone Puig Artigas, amb Cròniques de Xauen. Dietari d’una antropòloga al Marroc (Ed. Quorum Llibres).
- Anna Rubio Fandos, amb Sense llambordes (Publicacions de la Universitat de València).
- Ramon Breu, amb La veritat no serveix de res (Ed. Gregal).
- Carme Torras, amb Enxarxats (Ed. Males Herbes).
Any rere any l’Associació d’Escriptors convida els seus socis a llegir els seus textos durant aquesta Setmana. Un any rere l’altre ho havia posposat per motius d’agenda fins enguany que vaig fer els canvis oportuns per apuntar-m’hi. L’experiència ha estat més que positiva: el públic, atent durant totes les lectures que van tenir lloc, donava la impressió de saber perquè estava allí i què esperava trobar-hi. És gratificant comprovar com els propis textos semblen cobrar relleu en aquell context.
En acabar, i mentre escoltava les lectures dels meus companys, he recordat quan a principis de l’any dos mil, aquestes jornades es feien a Les Drassanes. L’orientació i objectius de les mateixes era uns altres, hi havia una multitud d’ expositors on t’hi perdies, i l’activitat als escenaris era més reduïda i dedicada exclusivament a escriptors famosos. Però per a mi, que havia publicat recentment el meu primer llibre, va ser tot un esdeveniment veure’l allí exposat; no m’ho podia creure. Vaig sortir d’allí amb una bona dosi d’autoestima literària. Des d’aquells temps que van quedant llunyans, en la meva trajectòria en el món de les lletres hi ha hagut dies de sol esplendorós, d’altres d’emboirats i no n’han mancat de tempestuosos, però encara que de vegades s’hagi fet esperar, ha acabat apareixent l’arc de Sant Martí. I aquest, no necessàriament apareix rere la llum verda d’una editorial, sinó en qualsevol moment, quan una nova idea o inspiració esdevé necessitat d’escriure.
Foto: Carme Esteve (AELC)
Veus i paraules 