Isabel Clara Simó i el meu camí literari

Celebro molt sincerament el reconeixement que s’ha concedit a la trajectòria literària d’Isabel Clara Simó: el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017. Crec que se’l mereix pel seu treball constant i compromès i per la diversitat de temes que sol tocar a través dels personatges de les seves novel·les. Amb estil agosarat i llenguatge molt clar va parlar de problemàtiques socials com la violència de gènere –qui no recorda T’imagines la vida sense ell?- o de pràctiques sexuals concretes, quan encara eren realitats silenciades o assumides socialment com a inevitables. Sempre s’ha declarat feminista, i en la seva obra va parlar obertament d’aquest tema quan, de forma molt incipient, aquest moviment apareixia a la societat, on s’obria pas desvetllant lentament consciències.  El seu estil, entenedor i planer ha arribat a gent molt diversa i l’ha fet molt popular i apreciada, malgrat en recollir el premi ha manifestat no haver-se sentit  prou reconeguda.

img20170119_11004039

Lliurament del Premi al Palau de la Generalitat

Però a més de la seva obra, el seu nom em portarà sempre un record molt especial: Quan vaig quedar finalista del Premi Pere Calders amb l’obra Yousra, ella formava part del Jurat i va ser també present en el lliurament del Premi al Palau de la Generalitat. En aquells moments per a mi tan plens de novetats i d’emoció, que comportaven veure d’immediat publicada per primera vegada una obra meva, Isabel Clara Simó, després de dedicar unes paraules d’elogi a la mateixa, i ja a l’hora dels canvis d’impressions, em va donar un consell que sempre més he tingut present: “Quan et vingui al cap una idea que pressents que t’ha de ser útil per algun projecte literari que portes entre mans, si et crida l’atenció i et sembla aprofitable, escriu-la de seguida, allà on et trobis i sense esperar. No ho deixis per a més tard, que la pots perdre; aquestes idees solen ser sempre interessants”

Des d’aquell mateix dia ho he dut a la pràctica. Per als que escrivim, qualsevol fet o persona observats a prop nostre pot generar, en la nostra imaginació, històries o personatges que un dia poden formar part de les pàgines d’un llibre. Seguint, doncs, els consells que Isabel Clara Simó em va donar en aquella ocasió, sempre porto amb mi paper per prendre notes, o utilitzo el  mòbil a tal efecte. Ho faig viatjant en tren, esperant als aeroports, a la platja, a les sales d’espera,… Solen ser anotacions de poques paraules que resumeixen una idea principal a desenvolupar en el seu moment:  el gir que pot donar un dels  personatges, un petit canvi en la trama, o la frase final d’un capítol, però que acostumen a ser útils.

img20170119_10553843

Desitjo a aquesta escriptora guardonada molts anys més de creativitat literària, així com que els seus lectors sapiguem trobar la forma adient de fer-li palès el nostre reconeixement.

Anuncis