A compte dels drets d’autor

Les convocatòries de certàmens literaris es succeeixen al llarg de tot l’any, però en aproximar-se la festivitat de Sant Jordi és quan més oferta i varietat s’hi pot trobar. Des dels més antics i coneguts, que solen ser els més ben dotats, fins els més modestos en popularitat i dotació, apareixen un any rere l’altre en aquestes dates. És freqüent trobar, en consultar-ne les bases, que la dotació en metàl·lic que percebrà  qui en resulti guanyador serà “a compte dels drets d’autor”. És sobre l’abast i possibles conseqüències d’aquest enunciat que avui expresso el meu parer basat en experiències d’alguns companys de creació literària..

En primer lloc, caldria des d’un principi separar els conceptes “dotació” i “drets d’autor”; el primer correspon al premi en efectiu que s’atorga a l’obra que ha resultat guanyadora en un concurs literari entre moltes d’altres. El segon està condicionat a les vendes d’aquesta obra un cop ha sortit al mercat. L’un no exclou l’altre, i no es poden barrejar, ja que cadascun té una funció diferent.

Imaginem que la dotació d’un premi literari és, segons les bases, de mil euros, sense cap condicionant; en aquest cas, si l’editorial que publicarà l’obra juga net, el guanyador sol percebre el premi en metàl·lic el mateix dia del lliurament de premis o bé en dates pròximes; a partir d’aquí, editorial i autor signaran un contracte on la primera es compromet a liquidar, durant el primer trimestre de cada any, la quantitat corresponent als drets d’autor de les vendes que s’hagin produït l’any anterior, moviments que detallarà en un extracte on indicarà la tirada o nombre d’exemplars de què consta l’edició, quants en resten en existència i altres informacions, si s’escau. El contracte és equivalent al que signa amb una editorial qualsevol autor, encara que no hagi guanyat cap premi, i permet que l’un i l’altre tinguin accés al recorregut de l’obra i els drets d’autor que aquesta genera.

Però no totes les editorials juguen net; n’hi ha que no ofereixen cap contracte a l’autor, quedant així lliures de l’obligació d’informar-lo. Si l’autor premiat és novell i no coneix el món editorial, sol deixar-se guiar per la bona fe i acceptar-ho, esdevenint així vulnerable al màxim, ja que desconeix en tot moment els drets d’autor que la seva obra genera, i no pot restar-los als mil euros que en el seu moment se li van, suposadament, avançar com a premi. En aquest context poden donar-se diverses situacions:

Que passat un temps, l’editorial comuniqui a l’autor que retira la seva obra del mercat, ja que s’estima esgotat el temps de vida en el mateix, i li liquidi, en concepte de drets d’autor, una quantitat que pot ser molt inferior al premi que constava en les bases, i que l’autor no pot verificar.

Pot succeir també, tot i que la quantitat generada pels drets d’autor sobrepassi els mil euros (en aquest cas estaríem parlant d’una obra amb molt bona acollida al mercat, ja que el marge que li queda a qualsevol autor en una editorial convencional és del deu per cent del preu de venda, i aquests bons resultats haurien de dur l’editorial a plantejar una segona edició), i que aquesta es quedi amb aquest excedent pel fet de considerar-se avalada per les bases del certamen. Aquests  guanys, com el seu nom indica, els hauria de percebre l’autor.

llibres

També pot donar-se el cas que l’editorial deixi de pagar els seus drets a l’autor argumentant que l’obra s’ha exhaurit; si l’autor no té constància de la tirada de la seva obra, no ho pot verificar.

Poden donar-se més irregularitats encara, i no he parlat de casos extrems, sinó de fets malauradament freqüents, segons expressen autors diversos.

Quan vàries vegades a l’any l’AELC comunica als seus associats els certàmens literaris vigents i els envia els enllaços corresponents, sol manifestar, amb la intenció de protegir el recorregut literari dels autors, que hi ha en vigència altres premis dels quals no se’n fa ressò pel fet que la dotació que percebrà el guanyador és d’una quantitat de diners “a compte dels drets d’autor”, amb la poca claredat i els perjudicis que això representa.

Caldria que els escriptors examinéssim bé les bases abans de presentar-nos a un concurs i assegurar-nos que el premi per al guanyador no és a compte dels drets d’autor. Si no s’esmenta aquest concepte, en cas de resultar guanyador, una editorial formal, no tardarà en proposar   el corresponent contracte.

Anuncis