El drac amb corona de punxes i la fada Dui

drac

Com cada any per aquelles dates, el Cavaller St. Jordi va arribar al poble per oferir la seva rosa a la princesa, però va trobar els carrers deserts i un silenci desacostumat que ho embolcallava tot. Un estrany pressentiment dirigí el seu cavall a la cova on tantes vegades havia salvat la princesa de les urpes del drac, però només apropar-s’hi, una figura atemoridora el deturà. Vora la porta de la cova, un drac amb una corona on lluïen multitud de punxes refulgents li barrà el pas:

-Enrere, Cavaller! Sóc l’amo de la cova on tinc segrestada la princesa; et prohibeixo entrar.

-Drac ferotge, que no te’n recordes que un any rere l’altre em plantes cara i sempre et guanyo jo? El meu amor per la princesa que has fet presonera és més fort que les teves urpes.

El drac esclafí a riure mostrant els seus ullals.

-Enguany no serà així, Cavaller. Que no veus els carrers buits? La gent té por de sortir perquè sap que aquesta corona em dóna el poder d’infectar qui jo vulgui amb un virus mortal. Si intentes entrar l’escamparé damunt la princesa i morirà.

El Cavaller St. Jordi, indignat, tibà les brides del seu cavall, que aixecà les potes de davant amenaçant el drac, però aquest alenà damunt la rosa que St. Jordi duia a la mà, i es marcí en un instant.

-Enrere, Cavaller! Un pas més i alenaré damunt la princesa perquè quedi infectada ara mateix. He vingut més fort que mai, altres dracs amb corona de punxes estan sembrant la por i la mort per tots els pobles. No hi tens res a fer! -cridà abans d’esclafir en sorolloses rialles.

Sant Jordi dubtà uns segons, impotent, abans de fer-se enrere. Se n’aniria molt trist i sense poder salvar la princesa, no podia guanyar com havia fet cada any, però estava disposat a perdre per tal d’evitar que la princesa morís infectada pel drac.

Ja fora de les muralles del poble observà algú assegut a terra embolcallat en un mantell i s’hi apropà.

-Vós sou d’aquest poble? Com és que no teniu por de sortir al carrer?

-Jo sóc de tots els pobles que estimen la llibertat. Sóc la fada Dui i la meva missió és alliberar les persones de tots els poders injustos.

-I també del drac de la corona de punxes? Vós podeu alliberar la princesa? -preguntà, ansiós, el Cavaller.

La fada Dui li mostrà una vareta màgica.

-Amb aquesta vareta puc fer això i molt més, Cavaller, però ara cal d’esperar. La gent del poble està malalta per culpa del drac de la corona de punxes, d’altres ploren pels seus familiars morts, n’hi ha que han perdut les seves collites o els seus ramats. Tots resten amagats, i la meva vareta màgica no pot fer res fins que surtin al carrer; hem d’esperar que arribi el moment.

-Llavors, bona fada, quan jo torni al poble l’any que ve podré portar la meva rosa a la princesa?

-És clar que sí! I celebrar la vostra Festa amb tot el poble. Em prometeu tornar?

-Tornaré. Paraula de Cavaller.

-Us esperaré. Paraula de fada.

Sant Jordi s’allunyà una mica trist per no haver pogut regalar la rosa a la princesa, però disposat a tornar i a guanyar. La fada Dui li inspirava confiança.

Montserrat Vilarmau St. Jordi 2020

Un pensament sobre “El drac amb corona de punxes i la fada Dui

  1. Molt bé, Montse! Fora tan fantàstic que aquesta fada tingués poders i poguessin florir totes les possibilitats dels pobles, dels Sants Jordis… i de les llibertats!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s