Els clubs de lectura

Formo part d’un club de lectura de novel·la com a lectora i, d’altra banda, assisteixo sovint com a autora a clubs de lectura que han llegit una obra meva, a l’hora de posar-la en comú. Aquestes dues vessants em permeten observar  dues dimensions diferents, en certa manera oposades, de la creació literària.

Pertànyer a un club de lectura com a lector comporta l’enriquiment que representa compartir amb persones de diferents edats i professions l’experiència d’haver llegit una mateixa obra. A l’hora de comentar-la és tan interessant escoltar impressions semblants a les pròpies com trobar-ne de  contraposades. Pot sorprendre també la controvèrsia que pot generar determinat personatge, la complicitat que genera entre lectors un protagonista “innocent” o un antagonista “dolent”. Posar en comú o sospesar la intenció de l’autor, aprofundir en determinades escenes i, fins i tot, trobar la possible explicació del perquè, de vegades, no s’aconsegueix gaudir de l’obra en qüestió, és sempre convenient. En altres paraules, convé saber si l’obra que s’ha treballat en el  grup no m’ha resultat prou interessant a mi, o bé si no ha satisfet les expectatives de la majoria de persones del grup.

Els clubs de lectura

Amb el club de lectura de Gironella

D’altra banda, assistir com a autora a la posta en comú d’un club de lectura que ha llegit una obra meva és, sobretot, altament gratificant. Els lectors solen valorar molt la feina que ha comportat escriure’l, per sí mateixa, un agraïment que funciona com a estímul i que no és comparable al que experimenta un escriptor quan, un cop posada l’obra al mercat li retornen els resultats d’unes vendes en metàl·lic. Els lectors solen fer moltes preguntes sobre si existeixen o han existit els personatges, o si les escenes estan inspirades en la realitat. És també d’interès general saber com s’ha documentat l’autor abans d’escriure sobre determinats col·lectius o situacions poc habituals en la nostra societat, i escoltar de primera mà les gestions i contactes que l’autor ha de fer de vegades per conèixer determinats àmbits -un tema al que dedicaré properament un article-. Aquestes preguntes, els lectors solen portar-les preparades i desperten expectació.

És interessant també quan algun lector confessa haver esperat, en determinat moment de la novel·la, que aquesta prengués un altre gir, que comportaria possiblement un desenllaç diferent; l’explicació que espera el lector obliga l’autor a fer-se plantejaments.

Sol haver-hi també molt d’interès per conèixer els horaris o rituals que posa en pràctica l’autor per la creació literària, i més encara, com i quan va començar a escriure. Qualsevol pregunta procedent d’un lector, que ha conegut l’obra un cop acabada, té una perspectiva molt diferent de la de l’autor, que l’ha gestada durant molt de temps posant-se dins la pell dels personatges i vivint durant unes hores cada dia en el context on la trama es desenvolupa.

El risc de no haver arribat al lector, sempre hi és present; certament, es podria considerar vulnerable la figura de l’autor en aquesta situació, però és també una forma de veure’s a si mateix des d’un altra perspectiva, una experiència que recomano a tots els escriptors que no l’han viscuda fins el moment.