EDITORIAL CONVENCIONAL O AUTOEDICIÓ?

El fet d’haver publicat per editorials molt diverses m’ha permès comparar-les, observar què tenen en comú i en què es diferencien, tenir molt clar per on no estic disposada a tornar a passar, i actuar en conseqüència.

Parteixo de la idea que els que visiteu aquest blog coneixeu la distribució de costos i beneficis de l’edició d’un llibre, una llei que afecta des de l’editorial més gran fins la més modesta. Els qui no n‘esteu al cas, sapigueu que a l’autor (professional, mediàtic, o principiant, passant per tots els nivells) li queda el 10% de cada llibre seu que es ven en una llibreria. Dit amb unes altres paraules, el plaer de la creació literària és la retribució immediata d’un escriptor vocacional, i que ningú li pot prendre ni manipular. Només això fa que seguim escrivint, ja que el benefici econòmic és, a més de reduït, mot vulnerable, segons la meva experiència.

El meu primer contacte amb el món editorial va arribar a través d’un premi literari; l’editorial implicada era de les més grans i conegudes, si tenim present la seva presència al mercat i els autors que hi publiquen. La promoció que es va fer de la meva obra va funcionar, les vendes van anar molt bé i els drets d’autor van arribar en el moment estipulat. Naturalment, l’original de la meva segona obra el vaig lliurar a la mateixa editorial, que ja em coneixia com a autora, i aquí van començar els obstacles: en una editorial gran, les prioritats són sempre per als autors de dedicació exclusiva, sovint mediàtics, que els proporcionen vendes segures. En funció de les seves obres, les editorials grans elaboren el seu planning anual. Els altres, en aquest cas, jo, quedem a la reserva per si cal tapar algun forat, i així poden passar anys. Mentrestant, els seus raonaments per no llegir els nostres originals és que en tenen tants d’acumulats, que no tenen temps. Resultat: vaig anar a trucar una altra porta.

Aquella va ser una editorial més modesta que em va assegurar la publicació a curt termini, i així va ser, però als pocs dies de ser al mercat, la meva obra va ser retirada a causa de les irregularitats de l’editorial en les seves relacions amb el Departament de Cultura. Després de molts problemes vaig recuperar l’obra, però la seva promoció i vendes van durar poques setmanes. Per ser una obra retirada del mercat, no hi va haver drets d’autor.

Un nou intent a través d’una editorial meticulosa i impecable en tot el que fa a edició, correcció i resultat estètic final, però que va descuidar la promoció. Els números vermells que presentava l’editorial no em van permetre percebre cap dret d’autor. Aprofito per fer palès que és freqüent que una editorial giri l’esquena a algunes promocions que l’autor proposa, argumentant que en un altre moment va tenir una experiència negativa amb aquell diari o població.

I aquí em permeto fer un incís: si bé la remuneració immediata d’un escriptor és la satisfacció de crear, no és agradable ni just contemplar com editors, llibreters i distribuïdors es reparteixen els beneficis d’una obra a la qual has dedicat hores i il·lusions, sense arribar a cobrar els teus drets d’autor.

Un curs d’Edició i Màrqueting de l’Ateneu Barcelonès, que aprofito per recomanar, em va obrir els ulls i em va dirigir on jo tenia ja la mirada posada: vaig contactar amb una editorial de proximitat que m’oferia una autoedició assistida a canvi d’avançar jo una quantitat estipulada de diners. El contracte especificava molt bé els compromisos de les dues parts, l’editor oferia confiança i, després de sospesar-ho bé, vaig signar el contracte aferrant-me a una idea bàsica: amb l’obra publicada i a la meva disposició tindria les mans lliures per divulgar-la, seleccionar les llibreries on deixar exemplars en dipòsit a canvi del 30% que els correspon, i sense dependre d’una distribuïdora que es quedés amb la seva part ( un 20% o més per exemplar). També em permetria vendre’ls jo mateixa en les presentacions o fora d’elles al mateix preu que les llibreries. Vaig fer-me a la idea que, amb aquestes condicions, si la meva obra no tenia sortida, quedava clar que, o bé no era prou atraient, o jo no sabia promocionar-la.

Tinc el goig d’afirmar que, fins el moment, he fet un promig d’una presentació per mes, i que els diners invertits van retornant poc a poc. L’editor compleix escrupolosament amb el contracte, i en el seu moment van arribar els drets d’autor. Dit d’una altra manera: he comprovat que la meva dignitat com a escriptora passa per controlar la situació de la meva obra. Això sí: tinc present que cal estar disposada a tot: donar-se a conèixer, fer contactes, i cuidar-los.

No és estrany que les editorials de proximitat que juguen net estiguin a l’alça, i les de sempre, amb les seves escales de valors i el seu laberint de percentatges, a la baixa. Tampoc és estrany que les llibreries alternatives que només accepten obres procedents d’editorials de proximitat o d’autoedició (a Manresa n’hi ha dues, si estic ben informada) tinguin tan bona acollida.

Però, compte! No oblidem que no és el mateix una autoedició amb l’ISBN reglamentari, que portar la pròpia obra a una impremta. Considerant que n’esteu al cas, m’agradaria canviar impressions amb vosaltres al respecte.